En els parlars nord-occidentals, en el parlar del Camp de Tarragona i en alguerès es mantenen, en la parla familiar, les formes de l'article definit masculí lo, los. Per exemple: lo cotxe, lo iogurt, los amos, los carrers.
Aquest article s'apostrofa igual que l'article definit general. Per [...]
Els noms i els adjectius acabats en -sc, -st i -xt poden fer el plural de dues maneres: afegint-hi una -s o bé afegint-hi la terminació -os. Així, el plural de risc pot ser riscs o riscos, el de cost pot ser costs o costos, i el de pretext, pretexts o pretextos.
Els noms i els adjectius acabats [...]
Davantde manlleus començats amb essa líquida seguida de
consonant s'apostrofa només l'article masculí el, amb la finalitat
d'evitar una lectura errònia dels dos mots que estan en contacte:
cal escriure l'striptease i no el striptease, l'statu quo i no el statu quo.
En canvi, no s'apostrofen ni [...]
Davant d'un nom de lloc, l'adjectiu tot pot significar 'la totalitat d'aquest territori' o 'la totalitat de la població d'aquest territori' i, en general, no concorda amb el topònim. Per exemple:
Tot Catalunya va sortir al carrer.
És un recull de la toponímia de tot Figueres.
Ara bé, quan el [...]
arribar al castell, heu de continuar recte.
noms i adjectius que no estan relacionats amb verbs d'acció. Per exemple:
En aquesta botiga hi ha detergent per a rentar la roba (l'infinitiu depèn del nom detergent).
Aquesta carn no és bona per a menjar (l'infinitiu depèn de l'adjectiu bona).
2.2 [...]
En els registres informals, alguns prefixos com super-, hiper-, mega- o ultra-, que se solen utilitzar amb intenció hiperbòlica, poden modificar locucions com a prop, d'hora, de pressa, etc.
Tot i que els mots construïts amb prefixos generalment s'escriuen aglutinats, en aquests casos, el prefix [...]
En català, quan s'adapta una paraula estrangera començada amb s seguida de consonant, s'hi afegeix una e- al davant. Per exemple: eslògan, espot, estrès, estand, esquetx, espagueti, estàrter, etc. En l'àmbit dels esports també es troben casos com ara esquaix, esprint, estic o esmaixar.
Per fer el [...]
Hi ha una sèrie d'expressions que serveixen per designar colors amb matisos cromàtics. S'obtenen de la combinació denomsde colors entre si o bé afegint a un color altres modificadors.
Aquests compostos s'escriuen amb els elements que els conformen separats i sense guionet. Per exemple: verd [...]
Com a norma general, el nom propi d'un grup artístic (teatral, musical, de dansa, etc.) no es tradueix. Per exemple:
Cirque du Soleil
Corau Margalida
Los Rebeldes
Queen
The Rolling Stones
No obstant això, els noms d'orquestres, formacions de cambra i companyies de dansa amb una denominació [...]
Els noms propis de persona, també anomenats antropònims, com a norma general no es tradueixen. Per exemple, els noms Federico García Lorca, James Joyce o Simone de Beauvoir es mantenen inalterables en un text en català. Així mateix, Pompeu Fabra o Montserrat Roig no es tradueixen si es fan servir [...]